El fòrum de la USAP ( crònica per Vilaweb)

Mai entendré com els catalanistes de la Catalunya-nord poden ser tan crítics amb l’afecció de la USAP i el que representa. Allò que es diu el « fenomen USAP » els treu protagonisme en la re-catalanització del país? Una catalanització que consideren, amb raó, insuficient però que és vital i necessària per permetre al poble d’iniciar un camí vers el retrobament de l’orgull de ser català i de fer part d’un conjunt. 
Com és pot acusar els « usapistes » de ser massa francesos o afrancesats ? 
De no ser uns bons catalans ? 
La Catalunya-nord té una realitat molt dura si considerem el grau de desaparició dels fonaments de la nostra nació en aquesta part del país. Malgrat tot, si comparem amb la resta de nacions sense estat sota dominació francesa, podem considerar que aquesta situació és « normal ». 
Sempre s’ha de tenir present que la nostra gent va patir, i pateix encara, atacs i frustracions per fer-la desaparèixer com a poble. La USAP representa aquest poble i per això molesta a París. Per això les càmeres de televisió van censurar les imatges de les 40 mil senyeres en l’estadi de França per la final de 1998. 

El dret a la diferència reclamat per la majoria dels catalans també s’ha d’acceptar entre els catalans mateixos. Prou de discriminació i sectarisme que fan el joc dels jacobins. És el punt previ per crear un diàleg i reconstruir la cohesió nacional. 

Per començar aquesta feina, us aconsello el fòrum de la web oficial de la USAP. Podreu intercanviar-hi opinions polítiques amb centenars d’« usapistes » i comprovar que quasi tots saben llegir el català, fins i tot els quatres jacobins. 
Aquest fòrum és una bona eina per comprovar la realitat nord-catalana i veureu que va millorant. Fa uns anys, els « fòrumistes » insultaven si escrivies en català i era prohibit parlar de política. Avui dia, els mateixos que no es volien prendre posició, defensen la nació catalana i debaten de l’actualitat dels Països Catalans. 

Potser em plouran ara falses acusacions per participar-hi. En diran “Cooperació amb l’« enemic »”, o ves a saber què. Sort que no només escric per picar aquests « enemics íntims » sinó també per comunicar la meva opinió a tots els lectors de Salses a la Catalunya tropical i de ponent a la Catalunya insular. 

( crònica d'en Ramon Jordi Faura i Labat)