ramon

Ramon Jordi Faura i Labat (Talteüll, Rosselló, 19 de febrer de 1979), militant per la llengua i la cultura catalana a la Catalunya Nord a través de l’associació « Angelets de la Terra » que va crear en 2001.

Ramon, fill d'una bearnesa de la Vall d'Ossó i d'un català de la Serra de l'Obac, va estudiar el català en 2000 a la Universitat de Girona. Va crear l'associació Angelets de la Terra l’any següent per donar un nou impuls al catalanisme cultural i polític de Catalunya Nord adaptant diverses iniciatives que va poder observar en la seva estada al Sud de l'Albera.

Durant 15 anys, els Angelets de la Terra van desenvolupar moltes activitats sempre amb la idea de "re catalanitzar" el Rosselló i la seva capital: penya de rugbi de la USAP i dels Dragons Catalans per fer promoció d'aquests equips cap al Sud; revista trimestral dels Angelets de la Terra en català i en francès per fer conèixer la nostra historia i actualitat (30 números de 20 pàgines a 3000 exemplars cadascun); projecte Descobrir Catalunya per fer conèixer festes populars catalanes com la Trobada del Canigó o la Festa de l'Os als nouvinguts; crida pel Català a la SNCF per donar més visibilitat al català en les estacions de Catalunya en col·laboracio amb una entitat basca i la Plataforma per la Llengua; diada de la Sant Jordi Jove a Perpinyà de 2005 a 2008 en oposició a la Sant Jordi de "folklore de postal" organitzada per l'ajuntament de Perpinyà; festival de la Setmana per la Llengua de 2007 a 2012 amb Nits de Poesia, de cinema, de concert, de teatre amb artistes de tots els Països Catalans per mostrar la diversitat de la creació artística en llengua catalana; correfoc dels "Cremats de la Tet"; Col·lectiu Joan Pau Giné (ara Col·lectiu Angelets de la Terra) de músics de Catalunya Nord per la llengua per revifar la creació musical en català en un territori on pensaven que s'acabaria després d'en Jordi Barre, aquest col·lectiu compta amb la participació de 90 formacions de Catalunya Nord i 80 formacions de la resta dels Països Catalans per un total de 204 enregistraments musical en català de 2010 fins avui.

Sergi Lopez (actor) i Ramon Faura

Fill d’una restauradora bearnesa i d’un pintor professional de Catalunya del Sud, Ramon Faura va estudiar en les universitats de Perpinyà, Girona, Tolosà i Utrecht (Holanda). A 21 anys, va ser gerent de l’empresa més antiga de França (Prats Dumas, Dordonya, 1309). Després de viatjar entre Catalunya i Occitània va tornar al país per dedicar-se a fomentar el catalanisme cultural i polític entre tots els habitants de Catalunya Nord.

En 2005, va fer 3,6% a les cantonals del barri de Perpinyà de l’Alt Vernet. En 2008, va tornar a presentar-se sempre com a independent a les cantonals, en el centre històric de Perpinyà, on va realitzar el millor resultat per un candidat catalanista a la Catalunya Nord, amb un 7,71% dels vots. També va ser cap de llista a les municipals de Perpinyà en 2009, cap de llista a les Europees el mateix any. La última campanya va ser en les legislatives de 2011 on es va retirar a favor del candidat d’esquerra per no deixar guanyar l’extrema dreta.

ramon 2

L’historia i els orígens d’un individu influeix sobre el desenvolupament del pensament i de la trajectòria. Per això, pot ser interessant conèixer millor en Faura a través de la presentació personal que segueix.

Fill d’una occitana (Genoveva Labat), nascuda en un família pagesa arrelada als Pirineus bearnesos. Ramon té un avi empresonat amb Malraux per organitzar reunions de resistents a la masia on viuen encara.

Fill d’un artista pintor (Ramon Faura-Llavari), alumne de Joan Miró a l'escola de la Massana, nascut en una família arrelada a la Serra de l’Obac des del segle 11. Ramon té avantpassats al comandament dels Segadors de Terrassa, i un avi (Ramon Faura i Obac) que gestionava les empreses d’armament de la Generalitat en els anys 30.

Els seus pares es van conèixer en el restaurant de la mare "Chez Ginette" que sortia en la famosa guia "Gault et Millau" a Bordeus on el seu pare s'havia parat per fer una exposició. S'hi van quedar a viure un any, a la filla de Ginette Labat, i els clients van gaudir l'excel·lent paella del senyor Faura.

Es al Mas Simon ("mas cremat"), una ruïna restaurada pels seus pares on es van traslladar, on en Ramon va fer els seus primers passos, al peu del castell de Queribus, en el municipi de Taltaüll. Després es va traslladar successivament a Forques, El Soler, Sant Cebrià i Perpinyà on es troba des del 92. Va fer estudis universitaris superiors sense ser un estudiant model però amb ganes de provar-ho tot, sobretot els intercanvis europeus a Girona i Utrecht a prop d'Amsterdam.

Ramon amb la seva filla Aina (nascuda en 2013)

Des de tot petit se sent català sense haver crescut en el "microcosme" catalanista de Catalunya Nord. De fet, és la principal raó per la qual els que Ramon anomena els "ayatollahs del catalanisme" sempre l'han criticat. A 5 anys, ja aixecava ben alt la senyera, a la primera manifestació del coll de Manrella, en homenatge a Lluís Companys. Encara en té unes fotos. Quan es va despertar el seu sentiment nacional català? Parlant amb en Quim Gibert (psicòleg i un dels escriptors de « El despertar dels Països Catalans »), va arribar a la hipòtesi que el despertar de la seva catalanitat va començar quan va prendre consciencia que, malgrat ser català, no podia comunicar amb els seus avis i familiars en català. Aquesta mateixa frustració de no parlar la seva llengua que pateixen molts nord-catalans.

La classe per adults de Sant Cebrià, on anava amb els seus pares i el seu germà, era avorrida per un nen de 7 o 8 anys. La classe de català del malaguanyat caricaturista Jordi Dunyach, on anava amb l’Idali Vera i la Lea Giné, al col·legi d’Elna, va parar-se al cap de pocs mesos. Va haver d’esperar fins al tercer any d’universitat, en 2001, per poder anar d’Erasmus a Girona, amb l’ajuda del professor Miquel Leiberich, i aprendre la seva llengua. L’aprenentatge va ser molt ràpid, ja que tenia la llengua en l’orella i en el cor com molts nord-catalans. Ara parla i escriu en català ili permet d'entendre molt millor el seu entorn. Malgrat tot, ser català continua sent una lluita i un aprenentatge dia rere dia.

En realitat, tots tenim una història i un arbre genealògic, però el més important és l’història que estem escrivint amb la nostra rauxa, per les generacions futures.

El pas vers la catalanitat no és fàcil per ningú a l'Estat francès. Quan hi vols fer catalanisme sense demanar l'autorització als qui tenen el suport de les institucions (sobretot les franceses) és encara més difícil. Però Ramon no veu gens d'interès a prendre el mateix camí que els altres sobretot quan veu que moltes coses es podrien fer millor.

 

 

 

Cantar en català a la Catalunya Nord

El col.lectiu Joan Pau Giné aplega una seixantena de grups musicals rossellonesos que s'han proposat fer-se sentir en català a la Catalunya Nord i a tot l'estat francès.

http://www.ccma.cat